L’equip calafí sortia en tromba en els primers compassos de partit, amb una gran possessió de pilota, els homes de Ramon es mostraven molt superiors al rival tocant i tocant al mig del camp. La tònica general d’aquest minuts era la de perill constant per la porteria del Vilanoveta. Van destacar Arnau, autor de dos autèntics golassos des de fora de l’àrea i presentant candidatura a millor jugador de la categoria, el punyal d’en Prat per banda dreta que sorprenia una vegada rera l’altre a la defensa rival i Isi com a canalitzador del joc d’atac.
Així doncs, les coses es posaven molt de cara pel nostre equip que en tan sols 25 minuts aconseguia guanyar per 0 a 3. Aquest últim gol va ser obra d’Isis de penal. Els jugadors blaus estaven donant una imatge molt i molt bona i tenint a un rival de molta entitat força controlat.
No obstant, el Vilanoveta es va començar a treure la son de les orelles i va començar a estirar línies, va fer un parell de canvis en l’organització de l’equip i es va mostrar més agressiu. El Vilanoveta aconseguia el seu primer gol sobre el minut 43 de la primera part després d’una bona contra culminada per Cristian.
Amb el resultat de 1 a 3 s’arribava a la finalització de la primera part, els últims minuts havien estat de clar domini local i calia ajustar algunes coses per no deixar perdre l’avantatge aconseguit.
La segona part va començar força tranquil·la i cap dels dos equips gaudia de bones ocasions de gol, el joc estava força travat al mig del camp, tot i que la sensació es que el Vilanoveta anava guanyant terreny. Fruit d’aquesta sensació va arribar a la sortida d’un corner el 2 a 3. Amb aquest resultat el Vilanoveta estava molt a prop d’aconseguir la remuntada que ningú s’hagués cregut després dels primers 25 minuts, i al Calaf li entraven els nervis, al veure perillar els 3 punts que creia segurs.
En aquets punt del partit va aparèixer la polèmica, ja que dos jugadors del Vilanoveta van ser expulsats per faltes sobre Pepo que havia substituït a Arnau. Tot semblava de cara, doncs, per sentenciar el partit o si més no tenir-lo sota control. El desenllaç del partit no va obeir a la lògica aparent i el Vilanoveta va continuar disposant d’oportunitats i jugades de perill. Un Calaf desconegut i molt desorganitzat no va saber llegir el partit i va jugar com volia el rival. En un partit que es va convertir en una bogeria, el Vilanoveta en va saber treure partit i es va convertir en l’amo, va aconseguir empatar amb dos jugadors menys sobre el camp i va minar la moral calafina que ara estava per terra.
Quedaven encara uns 10 minuts de partit, aquests deu minuts van ser un atac constant del Calaf, però la desorganització i els nervis van fer que el marcador no és mogués.
Vist el que va succeir durant els 90 minuts, resultat just però molt mal gestionat pels calafins que hauran de demostrar que volen ser un conjunt més sòlid i que han après la lliçó del partit i de l’anterior temporada, on es van escapar molts punts per la mala gestió dels moments claus.
No hay comentarios:
Publicar un comentario