GOLEJADA A DOMICILI

La jornada 6 del campionat de lliga va ser molt profitosa per la Unió esportiva Calaf. Els de Ramon Farré visitaven el camp del Piràmides i van aconseguir una bona victòria per 0 a 7.

El partit no va tenir molta història i des de que l’àrbitre va xiular l’inici del partit el Calaf va demostrar una gran superioritat davant d’un rival que tenia moltes dificultats per crear perill. El domini visitant va ser continu, la possessió de pilota era molt i molt superior a la del rival i els gols van anar caient com a fruita madura.

Destaquem en aquesta jornada el bon treball de Pau, que tot i no tenir excessiva feina a la porteria va manar i ordenar  la seva defensa perquè fos un mur. Pau està completant una bona temporada, l’entrenador de porters en Daniel López, ens va afirmar que Pau s’està deixant la pell en cadascun dels entrenaments i que la seva condició física i les seves aptituds com a porter són cada dia millors.

Val a dir que en aquest partit, els entrenadors van voler fer algunes rotacions que van confirmar que l’equip és molt més que onze o dotze jugadors, la plantilla d’enguany té molta qualitat en totes les seves línies i els jugadors li estan posant la feina molt difícil al míster. L’assistència i la intensitat dels entrenaments és molt bona i normalment els partits de futbol són un reflex de com entrena l’equip en qüestió.

Si ens centrem en el partit, el primer gol del Calaf va trigar 15 minuts en arribar, tot i que els blaus assetjaven la porteria rival el gol es feia esperar. Va ser Arnau que en una de les seves potents galopades es va quedar davant del porter i va definir com els àngels. Un cop va arribar el primer gol, l’equip no va canviar la seva manera de jugar, ans el contrari, les ocasions s’anaven succeint davant d’un rival que només podia repel·lir les envestides calafines amb pilotades llargues per refusar momentàniament el perill. Va ser llavors quan va aparèixer la gran figura del partit, Joan Guixé, que va completar una actuació memorable amb un encert immillorable. En Joao va aconseguir el 0 a 2 i el 0 a 3, culminant jugades combinatives de força mèrit. La màgia i el futbol d’aquest jugador són indiscutibles i sembla que aquest any està cridat a fer grans coses, estem segurs que serà una de les sensacions d’enguany.

Amb un 0 a 3 que deixava sentenciat el partit, més per les sensacions dels dos conjunts que no pas pel resultat, es va arribar a la finalització dels primers 45 minuts. Durant la mitja part es va insistir molt en procurar no baixar el nivell de joc i el ritme del partit. Cal destacar que durant aquest temps de descans, l’ajudant d’entrenadors Oriol Roca, va aportar la seva particular visió del encontre, el bo de l’Oriol ha sabut trobar una tasca ideal feta a la seva mida, era obvi que no tenia qualitat per jugar a futbol però des de la banda els seus coneixements ajuden molt i molt a l’equip. Des d’aquí volem animar-lo a que continuï el gran paper que està duent a terme. (;-

 Els segons 45 minuts van ser una repetició dels primers, i l’atac i gol visitant va ser constant. Isidre que ha demostrat ser un jugador molt regular que desprèn classe en cadascuna de les seves aparicions va fer el 0 a 4 de penal. Una mica més tard, Arnau aconseguia el seu segon gol amb una magistral jugada culminada amb una impressionant vaselina que portava l’èxtasi a tots els assistents al camp (sobretot al seu pare, que tot i el fred i les mans glaçades es va fer un fart d’aplaudir).

El 0 a 6 obra d’Isidre també va ser un autèntic golàs, ja que va deixar assegut al porter després d’un regat impressionant.  I per acabar la festa i culminar la golejada, Perdiu a lo “Cristiano Ronaldo” aconseguia el definitiu 0 a 7.

Un partit que va servir al Calaf per seguir una setmana més en els llocs capdavanters  de la classificació i que servirà per agafar moral per afrontar els dificilíssims compromisos que vindran a partir d’ara.

Per afrontar aquest partits ara ja sabem que podrem comptar amb un gran Carles que va fer un molt bon partit de titular, un Pepo que tot i no marcar està donant un “punx” a l’equip que només ell és capaç de donar, Un Carri que amb el seu treball cobreix tot sol tot el mig del camp, un Xiqui cada dia més sòlid i atrevit i un Soria en plan estel·lar que cada dia està més ràpid. També destacar l’aportació dels jugadors que en aquest partit van ser suplents. Llàstima que José Antonio no s’acabi d’adaptar al joc de l’equip i falti el respecte al gran capità, cosa que li costarà la titularitat en un futur no gaire llunyà.    

I això és tot per avui, molts records a tots els components de l’equip més coneguts com a trossos de carn batejada, i recordeu que dijous tindrà lloc un molt bon partit a Montbui, davant d’una Penya Madridista que està fent un inici de campionat espectacular.

P.D: Pepo, trulli, Perdiu i Txiqui doneu senyals de vida en cas que hagueu superat la farra del cap de setmana, patim per vosaltres. 

Pluja de gols a les Garrigues

La tardor fa furor en aquest inici de lliga, i es que per segona vegada, sembla que la pluja estigui esperant el cap de setmana de competició per caure amb abundància i dificultar les condicions de joc dels partits.

En aquest cas, la pluja no tan sols va ser un fenomen atmosfèric sinó que també ho va ser en forma de gols. Els valents espectadors que van desafiar el mal temps i van acudir al camp van poder gaudir de 8 gols. El resultat final un 6 a 2 a favor dels calafins que s’afiancen  en els llocs de privilegi de la taula classificatòria.

L’inici del partit va estar marcat per les imprecisions en el joc, els dos equips hi posaven molta voluntat però molt poc encert i el partit era força lleig i travat. L’equip que es va trobar més còmode va ser el Montbui que amb una bona jugada es va avançar en el marcador amb un bon gol de Trilla. Així doncs, des d’un principi es va veure que el Calaf hauria de treballar molt i suar de valent si es volia endur els 3 punts.

La reacció Calafina no es va fer esperar, i abans que es complís la primera mitja hora de joc ja havia remuntat el partit gràcies a un estelar Prat. En dos gols calcats, Prat va exprimir al màxim la seva punta de velocitat i plantant-se davant del porter el superava amb gran classe amb dues magistrals vaselines. El benjamí de l’equip està quallant un gran inici de campionat i aconseguia el seu tercer i quart gol de la temporada. Fonts consultades per aquesta web han pogut saber que Prat ha estat convidat a la festa dels “supers” per part del club que cobrirà totes les despeses, el noi s’ho mereix.

Però la gran aparició de Prat no va venir sola, en el minut 31 un extraordinari “Perdiu” aconseguia amb un gran llançament de falta el 3 a 1. Sembla que Déu ha tocat amb una bareta màgica el peu esquerra d’aquest gran fitxatge calafí, que amb aquest guant es capaç de col•locar la pilota allà on vol. Tot i la gran estirada del porter la pilota va treure les teranyines de l’escaire i es va convertir en un autèntic golàs. Curiosa celebració del jugador que va esprintar posseït pel dimoni més de mig camp, la resta de companys no havíem vist mai una perdiu a aquesta velocitat.

Així doncs, el Calaf semblava haver-se refet del cop inicial, ara només calia controlar i administrar la renta per no passar angúnies. Però aquest equip sembla que no sàpiga matar els partits i el Montbuí va aconseguir immediatament el 3 a 2 després de recuperar una pilota en la construcció de joc local. D’aquí fins al final de la primera part el Montbuí es va fer amb el partit i va tenir el Calaf contra les cordes, que presa dels nervis va perdre la identitat del seu joc. Així doncs, la mitja part va arribar a les Garrigues i amb un mínim avantatge en el marcador els dos equips fugien a correcuita d’una forta tempesta sobre el camp.

A la mitja part es van donar algunes consignes bàsiques per afrontar un segon temps que fos radicalment oposat al primer, el Calaf havia de fer seva la pilota, ajuntar molt més les seves línies i actuar com un equip més sòlid. Les instruccions de Ramon deurien ser les correctes, ja que vam veure una gran segona part per part calafina. El joc va ser molt més fluïd, es van perdre molt poques pilotes i les recuperacions eren més senzilles amb onze jugadors treballant al màxim per un objectiu comú, i no fent la guerra pel seu compte com en alguns moments de la primera part.

Cal felicitar a l’equip per uns 45 minuts en que el Montbuí només va poder defensar-se i on Bató es va convertir en un espectador més del partit.  Els 3 gols de la segona part van ser obra d’Arnau, que confirma el seu gran estat de forma. El pistoler ja porta 9 gols i ha aconseguit marcar en tots els partits, els gols de dissabte demostren que és un gran davanter centre i que els seus registres i variants de cara a gol són innumerables.

I per no destacar únicament els jugadors que van fer els gols, ja que és molt important que l’equip sigui conscient que l’única manera d’aconseguir els triomfs es basant-los en la força del conjunt, també voldríem destacar a un Bató molt sòlid sota pals, el gran paper de Soria com a mariscal de la defensa, Koeman com a canalitzador del joc d’atac amb una genial assistència a Prat, la polivalència de Rudi, el Resorgir de Rial que ja està a tope, la contundència de Xiqui que és un autèntica muralla, la lluita constant de Pepo, les genialitats d’Isi, la gran tasca del pulmó Carri, el procés tan ràpid d’adaptació d’Héctor, les desmaracades a càmera lenta d’en Salva i l’encert de Carles com a lateral que va complir a la perfecció.

Esperem també que Guixé es recuperi aviat de la seva lesió, mentre que cada cop veiem més a prop el retorn del capi que està treballant molt dur els dissabtes a la nit per escurçar els plaços! és el puto Puyol!!

Agaïm la bona presència de públic tot i les condicions del temps, i convidem a la nostra “claca” a seguir al nostre equip en els tres propers partits, que seran una gran prova de foc ja que seran tots tres a domicili.

VILANOVETA 3 - 3 U.E. CALAF. APRENDREM LA LLIÇÓ ?

El partit disputat ahir al Municipal de Can Titó, va tenir tots els ingredients per ser catalogat com un gran partit; gols, emoció, polèmica...

L’equip calafí sortia en tromba en els primers compassos de partit, amb una gran possessió de pilota, els homes de Ramon es mostraven molt superiors al rival tocant i tocant al mig del camp. La tònica general d’aquest minuts era la de perill constant per la porteria del Vilanoveta. Van destacar Arnau, autor de dos autèntics golassos des de fora de l’àrea i presentant candidatura a millor jugador de la categoria, el punyal d’en Prat per banda dreta que sorprenia una vegada rera l’altre a la defensa rival i Isi com a canalitzador del joc d’atac.

Així doncs, les coses es posaven molt de cara pel nostre equip que en tan sols 25 minuts aconseguia guanyar per 0 a 3. Aquest últim gol va ser obra d’Isis de penal. Els jugadors blaus estaven donant una imatge molt i molt bona i tenint a un rival de molta entitat força controlat.

No obstant, el Vilanoveta es va començar a treure la son de les orelles i va començar a estirar línies, va fer un parell de canvis en l’organització de l’equip i es va mostrar més agressiu. El Vilanoveta aconseguia el seu primer gol sobre el minut 43 de la primera part després d’una bona contra culminada per Cristian.

Amb el resultat de 1 a 3 s’arribava a la finalització de la primera part, els últims minuts havien estat de clar domini local i calia ajustar algunes coses per no deixar perdre l’avantatge aconseguit.

La segona part va començar força tranquil·la i cap dels dos equips gaudia de bones ocasions de gol, el joc estava força travat al mig del camp, tot i que la sensació es que el Vilanoveta anava guanyant terreny. Fruit d’aquesta sensació va arribar a la sortida d’un corner el 2 a 3. Amb aquest resultat el Vilanoveta estava molt a prop d’aconseguir la remuntada que ningú s’hagués cregut després dels primers 25 minuts, i al Calaf li entraven els nervis, al veure perillar els 3 punts que creia segurs.

En aquets punt del partit va aparèixer la polèmica, ja que dos jugadors del Vilanoveta van ser expulsats per faltes sobre Pepo que havia substituït a Arnau. Tot semblava de cara, doncs, per sentenciar el partit o si més no tenir-lo sota control. El desenllaç del partit no va obeir a la lògica aparent i el Vilanoveta va continuar disposant d’oportunitats i jugades de perill. Un Calaf desconegut i molt desorganitzat no va saber llegir el partit i va jugar com volia el rival. En un partit que es va convertir en una bogeria, el Vilanoveta en va saber treure partit i es va convertir en l’amo, va aconseguir empatar amb dos jugadors menys sobre el camp i va minar la moral calafina que ara estava per terra.

Quedaven encara uns 10 minuts de partit, aquests deu minuts van ser un atac constant del Calaf, però la desorganització i els nervis van fer que el marcador no és mogués.

Vist el que va succeir durant els 90 minuts, resultat just però molt mal gestionat pels calafins que hauran de demostrar que volen ser un conjunt més sòlid i que han après la lliçó del partit i de l’anterior temporada, on es van escapar molts punts per la mala gestió dels moments claus.

PLANTILLA 2012 -13

La plantilla de la U.E. Calaf per la temporada 2012 -13 està conformada pels següents personatges:

Albert Dalmases (Bató): Tot i la seva joventut ja és tot un veterà dins de l'equip, serà l'encarregat de defensar, conjuntament amb Pau, la porteria del nostre equip. Les seves principals aficions són el Póker i anar a buscar bolets (sobretot quan crida "mevaaa") . 

Pau Estany (Pau): Porter de gran qualitat i condicions atlètiques envejables que es disputarà el lloc amb un duel fraternal amb Bató. Tot i que en un principi vam patir per la seva renovació, aquesta s'ha fet efectiva quan el club ha comprat un mirall més gran pel vestuari perquè pugui anar fent posturetes amb la cara mentre es pentina. 

Carles Domingo (Mingu): Aquest any se'l veu disposat a tot, amb molta confiança està aprofitant els primers partits de lliga per fer de la banda un terreny inexpugnable pels rivals. És seriós dubte pels partits en diumenge perquè la seva principal afició es sortir de "parquineo". Aquest any deu treballar a Madrid perquè tot el dia parla del "Pont Aeri"!!

Jordi Rial (Pardal): En Rial està disposat a donar-ho tot aquest any, lateral titular indiscutible la temporada passada vol tornar a ser l'home clau de la defensa d'aquest any. Després d'un estiu molt atrafegat anant a apagar focs arreu de Catalunya, ara vol continauar-ho fent a l'hivern. Tots li diem que a Calaf, poble conegut per la seva boira i mal temps, és difícil que s'hi produeixin focs, però ell ens diu que per si de cas sempresurt de guàrdia a les nits amb la manguera preparada pels diferents camins del poble, quin gran professional. 

Babacar Cissé (Siscu): La pantera ha tornat en forma aquest any, elegant com sempre i fort com mai és una roca defensiva insuperable per la resta dels mortals. No sabem si finalment s'ha comprat el "muovil nuievo" però aquesta setmana no l'hem localitzatper enlloc. 

Sergi Soria (Soria) (tant de bo es digues Carles Soria): Veterà jugador sempre fidel a aquests colors, cada any que passa se'l veu més en forma, sempre manant a l'equip és un referent per tots. És un dels "pesos pesants" del vestuari, com sempre no ha fet pretemporada, sort en té que és un prodigi de la natura amb un fetge que ho aguanta tot. Esperem que aquest any no el tornin a sancionar i pugui fer algun gol de còrner perquè ja no s'enrecorda de l'última vegada que va foredar una xarxa.

Sergi Martínez (Xiki): Portent físic i autèntic especialista del joc aeri de l'equip cada dia jugant amb més confiança i aportant aquella rauxa a l'equip que tant li fa falta. Caldrà estar alerta a les seves addiccions per conservar-lo fins al final de temporada, a més a més, ara que ja es propietari d'un piset, l'ha convertit en la principal font del "vici" de la comarca. La mafia Italiana s'ha interessat pels seus serveis, però de moment no es vol professionalitzar.

Jose Antonio (Jose) : Fitxatge defensiu estrella per aquesta temporada, la seva gran planta el fan ser un defensa temut, contundent i expeditiu, sense cap dubte serà un pilar per la nova temporada. M'he adonat que es tan nou que no sé ni el seu cognom!! és un home de poques paraules. El talent cerverí desmebarca a les Garrigues per fer furor.

Marc Miquel (Setet): Aquest any està com mai, és la revelació dels primers compasos de temporada, ràpid, fort  i intel·ligent s'està convertint en un fixe per l'entrenador. Després de multitudinàries gires amb MDF durant tot l'estiu, ara li toca "esvandir" "esvandir" les maleses de l'estiu i centrar-se en la seva autèntica passió, cuidar les "porques" em refereixo als animals!!

Marc Rodés (Rudi) : El bo d'en Rudi, sempre rendeix, li es igual el lloc i el moment de l'any, sempre està a punt per quan se'l necessita, és el jugador més polivalent de la plantilla i aporta solucions a tot, ha iniciat la temporada al 100%. Varis metges relacionats amb l'equip li han recomanat que no entreni tant fort, ja que té la tendència de quedar-se adormit i arribar tard a la feina, i al migdia quan caldria recuperar els minuts de retard del matí, se'n va a correcuita cap a casa que comença Pokemon i no s'ho vol perdre.

Gerard Carrillo (Carri): És una de les incorporacions de la nova temporada, amb un físic poderós és un autèntic pulmó al mig del camp, arriba molt bé de segona línia i ja s'ha estrenat aquest any amb un gran llançament de falta. Segons paraules del president Jordi Vilaseca "Carrillo pot aportar moltes coses al joc de l'equip, però el seu fitxatge el relacionem molt amb la millora de la imatge del club, guanyarem molts diners amb els calendaris sense roba que faran conjuntament amb Pau" És l'únic jugador que la seva fitxa no contempla els drets d'imatge, aquests són propietat d'una companyia publicitària de sant Martí.

Jaume Puigpelat (koeman): És la màxima expressió del talent i la visió del joc, és un jugador amb màgia que està cridat a portar l'equip aquesta temporada. Tots volem esborrar els llargs problemes físics de la temporada anterior i esperem que faci el pas endavant que li demana l'equip. De totes maneres a ell se'l veu molt tranquil, potser massa i tot, el dia que arribi puntual als partits o entrenaments farem un piromusical a les Garrigues. En declaracions a Ràdio Altiplà, Jaume diu " El futbol és molt important per mi, però vendre les patates de la meva família al mercat de Calaf, és un somni fet realitat"


Salvador Santín (Salva): L'embestida d'aquest animal als terrenys de joc és un malson pels rivals, amb la seva força i caràcter és capaç d'arrossegar a tot l'equip. Està començant a parlar català i si s'equivoca torna a començar! aquest any ja ha guanyat el primer torneig de Poker de l'equip i està pensant en deixar la feina per dedicar-hi tots els seus estalvis de manera professional.

Marc Balcells (Perdiu): La seva integracó dins de l'equip ha estat ràpida i bona, sembla que jugui amb nosaltres des de tota la vida. Té una esquerra prodigiosa que ja enamora als afeccionats, esperem que acabi de resoldre els petits problemes físics que té per rendir a màxim nivell. D'altra banda és un paio molt boig, es veu que s'ha demostrat que sota el poble de Sant Guim, hi ha un cementiri nuclear, i tota la canalla de les dècades dels 80-90 han sortit un "poco pallà". A més a més és un llençador de faltes excel·lent i gairebé 1 de cada 20 xuts va entre els tres pals.

David Martínez (Nines): Cada cop corre menys, té més enemics dins del vestuari, el releguen en funcions del joc i fins i tot en Soria ja li fot bronques als partits. Però ell ja sabeu que pot amb tot, amb més ganes que mai vol aprofitar els seus últims 14 anys de futbol per intentar fer alguna cosa molt gran.


Carles Prat (Prado): Gran fitxatge de futur, amb tan sols 17 anys, la seva valentia i velocitat el fan ser un dels màxims actius de l'equip. té un joc espectacular que si som capaços d'aprofitar serà un aspecte importantíssim aquesta temporada. Per parlar d'ell com a personatge, necessitaríem tres enciclopèdies de 20 volums cadascuna, des de fa molt temps no hi ha hagut un killet de 17 anys tan llengut al vestuari. Ja és el putu amo, es fot amb tothom i és el màxim putejador dels rondos. El seu gran somni és jugar en categories més altes, el CF Rubí ja s'ha interessat pels seus serveis, tot i que ell vol saber si tindria temps d'anar a la waikiki després dels entrenaments, ja que Rubí està molt més lluny.


Joan Guixé (Joao): Veiem un gran Guixé aquest any, es tracta d'un jugador d'una classe excepcional que esperem que exploti aquest any, les condicions que té per la pràctica del futbol són immillorables, quan s'ho cregui serà una bèstia. Aquest any esperem que es desperti una mica abans que l'any passat, ja que va acabar a full, segons em comenta el Delofeu, ja està a tope i ho va demostrar a Memfis.

Hèctor (Cabessó) : Nou fitxatge d'aquesta temporada, un gran atacant que combina la tècnica amb la potència. Està mantenint una actitud encomiable per posar-se en forma i anar entrant poc a poc en l'equip. Ja ho ha aconseguit, ja que la seva adaptació ha estat ràpida i els fruits ja es veuen al camp. Li falta encara una mica de confiança perquè el putegen bastant als rondos, a més a més encara no sabem perquè li diuen Cabezón; serà un gran seguidor del costumari català i en els seu temps lliure fa de capgros en les cercaviles dels pobles veïns? esperem resposta.

Josep Boladeras (Pepo): És un prodigi de la natura, no cal parlar del que pot fer dins d'un camp de futbol perquè si ell volgués gunayaria els partits sol, però clar llavors no seria el Pepo. Que no li falti el seu xupitet d'orujo per jugar els partits, els insults a la seva mare perquè s'ha deixat alguna cosa quan li fa la bossa, aquell alè angelical els partits que juguem el diumenge, les seves boles (que només es creu ell)... Però el Pepo és únic i està en perill d'extinció, no queda cap bèstia trasnoxadora com ell i nosaltreS l'estimem com si fos una persona normal. Pepo aquest any esperem que cridis més fort que mai "CABEZAAAAA"


Isidre Marsinyach (Isi): Fitxatge d'or pur, sútil amb la pilota té un guant en la seva cama dreta, gran visió de joc i solidari en defensa, mortal en atac, sense cap mena de dubtes és un jugador únic i insustituïble. Estem esperant que arribi l'hivern i es tregui la gorra, perquè no sabem de quin color té el cabell. Gran naturista li encanta la botànica, té grans coneixements de les herbes del voltant del poble i sembla que és votant dels "verds".


Arnau Cardona (Pinini): El gigolo de l'equip està en forma, té sempre el canyó a punt i ja porta quatre gols en dos partits. Un autèntic killer de l'àrea amb una explosivitat digna del mateix "portugues". Es veu que ha estat tot l'estiu assajant el tir a porta, la porteria era més petita i fosca però repetim, amb el seu gran "canó" ha foredat totes les xarxes de la regional gironina. A més a més ara ja és universitari i per tant tots els integrants de l'equip ja  disposen de piset a Vic !!

Gerard Bascompte ( Marmul's): És el referent de l'equip per alçada, la seva força de cames i la seva potència el fan ser un davanter diferent als que ja tenim. Pels seus grans moviments recorda a "ibrahimovic" tot i  que amb més bon humor, tal i com li va passar al suec, creiem que té algun problema amb l'entrenador, ell ho ha intentat parlar amb la seva filla, però no sabem si les coses es solucionaran.

Dani López (Iuiu): El seu rol dins de l'equip encara està per definir, però tots volem tenir-lo, quan ell ve als entrenaments, aquests ja es fan especials. Esperem tenir-lo entre nosaltres sempre, a part d'un bon tercer porter, entrenador, assistent, recull pilotes, motivador...  és una gran persona.

Jordi Trullàs (Trulli): El real i gran capità de l'equip està escurçant plaços de recuperació com el mateix Puyol, el trobem molt a faltar perquè és l'autèntica "alma mater" de l'equip. Li enviem totes les forces i les ganes del món, volem que pugi ja a trotar amb nosaltres. Estem esperant que tornis, no ens fallis!!

Oriol Roca (Uri): Ja està a punt per la reaparició, estem segurs que aquest cop va en serio, tot i això, ens ha deixat bastant tirats i no ens ve a veure gaire!! i quan ve només es posa amb el gran joc del Nines. Espavila que tot i que ja ve el fred a les Garrigues i faltes tu!!

Alfred Martínez (Traidor): Tot i que ens has canviat per gent més bona no t'ho tenim en compte, saps que sempre tindràs un lloc aquí, ets impossible de substituir, tan al camp com a les dutxes!! Cada divendres estem esperant rebre alguna notícia que ens confirmi el teu retorn. Un nou món és possible, Alfred the return!

Somiar sempre ha estat el meu fort i veure'm relegat a la suplència perquè al gener tornen Trulli, Uri i Alfred em fara l'home més feliç del món !!

Ramon Farré (1er Entrenador) : Inicia un nou projecte amb les il·lusions renovades, el gran d'en Ramon ha confeccionat un equip jove i guanyador al que intentarà portar al més alt. Sempre transmetent confiança als seus jugadors i creient en les seves possibilitats, té la difícil missió de millorar la temporada passada, fer un equip més compacte i oferir als afeccionats calafins un gran espectacle dissabte a dissabte. Ahir a última hora a l'esport3 va comentar això mateix, i quan li van preguntar que era per ell el futbol, va dir que era la seva gran passió després del tabac.

Aleix Estruch (2on entrenador): S'estrena amb un equip en categoria absoluta, de moment és un dels millors entrenadors de base que ha tingut mai el club. Sempre atent i motivat intentarà ajudar al primer entrenador amb tot el que pugui, de ben segur l'experiència que adquirirà li servirà per ser un gran entrenador en un futur. Tot això si les coses li van malament, perquè si li van bé el seu somni és ser relacions públiques del Silenci, després del camp de futbol és on passa més temps.

NOVA TEMPORADA, IL·LUSIONS RENOVADES

La Unió Esportiva Calaf inicia la temporada 2012-13 amb un projecte nou i engrescador. Han tingut lloc molts moviments dins de la plantilla que finalment quedarà conformada per 23 jugadors. L'entrenador continuarà sent en Ramon Farré, aquest any ajudat per Aleix Estruch com a segon entrenador.

En quant a aquesta publicació, intentarem tenir-la actualitzada al llarg de tota la temporada, amb un nou disseny molt més pràctic i senzill que ens estalviarà feina i per tant una major brevetat alhora de penjar tot el que fa referència a l'actualitat del nostre equip. Sempre intentant generar un petit toc d'humor que distorsiona una mica la realitat i que esperem que us agradi, us convidem a fer-vos seguidors  i desitjar-vos que passeu una bona estona.