Pluja de gols a les Garrigues

La tardor fa furor en aquest inici de lliga, i es que per segona vegada, sembla que la pluja estigui esperant el cap de setmana de competició per caure amb abundància i dificultar les condicions de joc dels partits.

En aquest cas, la pluja no tan sols va ser un fenomen atmosfèric sinó que també ho va ser en forma de gols. Els valents espectadors que van desafiar el mal temps i van acudir al camp van poder gaudir de 8 gols. El resultat final un 6 a 2 a favor dels calafins que s’afiancen  en els llocs de privilegi de la taula classificatòria.

L’inici del partit va estar marcat per les imprecisions en el joc, els dos equips hi posaven molta voluntat però molt poc encert i el partit era força lleig i travat. L’equip que es va trobar més còmode va ser el Montbui que amb una bona jugada es va avançar en el marcador amb un bon gol de Trilla. Així doncs, des d’un principi es va veure que el Calaf hauria de treballar molt i suar de valent si es volia endur els 3 punts.

La reacció Calafina no es va fer esperar, i abans que es complís la primera mitja hora de joc ja havia remuntat el partit gràcies a un estelar Prat. En dos gols calcats, Prat va exprimir al màxim la seva punta de velocitat i plantant-se davant del porter el superava amb gran classe amb dues magistrals vaselines. El benjamí de l’equip està quallant un gran inici de campionat i aconseguia el seu tercer i quart gol de la temporada. Fonts consultades per aquesta web han pogut saber que Prat ha estat convidat a la festa dels “supers” per part del club que cobrirà totes les despeses, el noi s’ho mereix.

Però la gran aparició de Prat no va venir sola, en el minut 31 un extraordinari “Perdiu” aconseguia amb un gran llançament de falta el 3 a 1. Sembla que Déu ha tocat amb una bareta màgica el peu esquerra d’aquest gran fitxatge calafí, que amb aquest guant es capaç de col•locar la pilota allà on vol. Tot i la gran estirada del porter la pilota va treure les teranyines de l’escaire i es va convertir en un autèntic golàs. Curiosa celebració del jugador que va esprintar posseït pel dimoni més de mig camp, la resta de companys no havíem vist mai una perdiu a aquesta velocitat.

Així doncs, el Calaf semblava haver-se refet del cop inicial, ara només calia controlar i administrar la renta per no passar angúnies. Però aquest equip sembla que no sàpiga matar els partits i el Montbuí va aconseguir immediatament el 3 a 2 després de recuperar una pilota en la construcció de joc local. D’aquí fins al final de la primera part el Montbuí es va fer amb el partit i va tenir el Calaf contra les cordes, que presa dels nervis va perdre la identitat del seu joc. Així doncs, la mitja part va arribar a les Garrigues i amb un mínim avantatge en el marcador els dos equips fugien a correcuita d’una forta tempesta sobre el camp.

A la mitja part es van donar algunes consignes bàsiques per afrontar un segon temps que fos radicalment oposat al primer, el Calaf havia de fer seva la pilota, ajuntar molt més les seves línies i actuar com un equip més sòlid. Les instruccions de Ramon deurien ser les correctes, ja que vam veure una gran segona part per part calafina. El joc va ser molt més fluïd, es van perdre molt poques pilotes i les recuperacions eren més senzilles amb onze jugadors treballant al màxim per un objectiu comú, i no fent la guerra pel seu compte com en alguns moments de la primera part.

Cal felicitar a l’equip per uns 45 minuts en que el Montbuí només va poder defensar-se i on Bató es va convertir en un espectador més del partit.  Els 3 gols de la segona part van ser obra d’Arnau, que confirma el seu gran estat de forma. El pistoler ja porta 9 gols i ha aconseguit marcar en tots els partits, els gols de dissabte demostren que és un gran davanter centre i que els seus registres i variants de cara a gol són innumerables.

I per no destacar únicament els jugadors que van fer els gols, ja que és molt important que l’equip sigui conscient que l’única manera d’aconseguir els triomfs es basant-los en la força del conjunt, també voldríem destacar a un Bató molt sòlid sota pals, el gran paper de Soria com a mariscal de la defensa, Koeman com a canalitzador del joc d’atac amb una genial assistència a Prat, la polivalència de Rudi, el Resorgir de Rial que ja està a tope, la contundència de Xiqui que és un autèntica muralla, la lluita constant de Pepo, les genialitats d’Isi, la gran tasca del pulmó Carri, el procés tan ràpid d’adaptació d’Héctor, les desmaracades a càmera lenta d’en Salva i l’encert de Carles com a lateral que va complir a la perfecció.

Esperem també que Guixé es recuperi aviat de la seva lesió, mentre que cada cop veiem més a prop el retorn del capi que està treballant molt dur els dissabtes a la nit per escurçar els plaços! és el puto Puyol!!

Agaïm la bona presència de públic tot i les condicions del temps, i convidem a la nostra “claca” a seguir al nostre equip en els tres propers partits, que seran una gran prova de foc ja que seran tots tres a domicili.